Estava llegint avui avorrit sobre el claustre de la Catedral i la impressionant clau de volta que hi ha al sostre, on surt la imatge de Sant Jordi matant el drac, i m’ha vingut a la memòria un història de fa unes setmanes que m’agradaria compartir...
Recentment vaig començar un nou projecte al nº 7 del carrer Les Cabres. Aquest carrer va de la Boqueria al carrer Hospital, un dels més curts i estrets de Barcelona, però forma part de la meva història personal.
El meu avi matern, Josep M. Porta (el meu avi amb 15 anys, boxejador de professió... era el que es diu “un poble diablo”), va néixer en aquest carrer, de manera que vaig preguntar als familiars més grans si recordaven el número doncs tenia que fer una inspecció dels pisos i em semblava molt emocionant la possibilitat d’entrar a un pis on podia haver nascut el meu avi al 1904. Però ningú recordava res, l’únic que recordaven és que l’havien batejat a la Catedral aquell mateix any.
Em vaig posar en contacte amb l’arxiu històric de la Catedral i al cap d’unes setmanes em van enviar la seva partida de naixement. Es magnífica, perquè a part de l’adreça (nº 5, porta 2a), posa els noms, professions i procedències de besavis i rebesavis. Tot un arbre genealògic.
Malauradament no era el nº 7, sinó el 5 on va néixer, llàstima!. Ara és un bloc reformat d’apartaments turístics.
Desprès vaig pensar com seria la Catedral en aquella època?, doncs la imatge que tenim actual és relativament moderna. Al 1904 quan van batejar al meu avi, s’havien construït únicament les dues naus laterals segons projecte de Josep. O. Mestres.
El projecte de la façana de la catedral el va finançar l’empresari Manuel Girona i fins a finals de 1913 no es va acabar la façana de la catedral com la veiem avui, amb la torre central en forma de cimbori, d’aspecte neogòtic, semblant a les catedrals europees.
Manuel Girona, va ser president de diverses institucions com la Cambra de Comerç, l’Ateneu, etc. a més d’alcalde de la ciutat, senador, etc. Realment una vida social i política molt destacada, a part dels seus negocis de banca, metal·lúrgics, etc..
Amb els anys la ciutat li va dedicar un carrer, millor dit, una avinguda!!!. Malgrat sembli un carrer normal al “nostre” Sarrià tenim l’avinguda Manuel Girona!!!, que va des de Mitre fins als Pavellons de la finca Güell.
Aquesta avinguda era el camí privat des de la carretera de Sarrià fins a la finca dels Güell a Pedralbes, de fet tots els terrenys del sud de Sarrià eren dels Güell que, amb els anys, van anar venent i urbanitzant. Us heu d’imaginar Eugeni Güell i Gaudí amb carruatge passejant per aquí...
Una gran parcel.la a la cantonada de Manuel Girona amb Capità Arenas (on hi ha el Carrefour, quan erem petits es deia Aurrerá) la va comprar Hermenegild Miralles, constructor de professió, amic d’Eusebi Güell i col.laborador d’Antoni Gaudí.
Aquest li va demanar al 1902 que li construís la tanca de la seva parcel.la, que és la que coneixem avui en dia, si bé restaurada.
Anys més tard li va encarregar a Domènec Sugranyes la construcció de les cases, finalitzades al 1917, d’estil valencià, doncs recorden les barraques valencianes, qui sap si Miralles tenia aquest origen. Sugranyes era la mà dreta de Gaudí, de fet el va substituir i dirigir les obres de la Sagrada Familia quan va morir atropellat al 1926. Sugranyes és el que va reconstruir les maquetes i documents malmesos.
Tot el conjunt va ser enderrocat al 1960, excepte la portalada, per a l’obertura del carrer Benet Mateu i Francesc Carbonell, conjuntament amb l’enderroc de les cotxeres de Sarrià cap l’any 65 quan vàrem néixer nosaltres, tal i com es veu en aquesta magnífica foto aèria dels 50, on també es veu Capità Arenas i Maestro Falla.
Us heu fixat que de la casa valenciana de Sugranyes només en queda la creu gaudiniana de 4 braços de ferro, ara col.locada sobre la portalada?. Una creu de 4 braços coronarà la torre de Jesús de la Sagrada Familia, quan l’acabin...
M’he oblidat de dir que Manuel Girona va morir al 1905 i com no, sabeu on va ser enterrat?. Doncs sí!, al claustre de la Catedral, aprop de la clau de volta de Sant Jordi.
Els meus pares van traslladar a viure a Sarrià al 1974, aprop de Manuel Girona, i poques setmanes més tard va morir el meu avi i aquí es tanca el cercle...
