L’ESTRUCTURA DEL NOU EDIFICI DE JPMORGAN A PARK AVENUE, NOVA YORK

El desembre de 2021 vaig visitar Nova York i em va sorprendre l’inici de l’estructura del nou JPMorgan Chase a Park Avenue, una obra de Foster + Partners amb la col·laboració estructural de Severud Associates Consulting Engineers P.C., responsables també de l’One Vanderbilt, situat a pocs metres. Les imatges preses aleshores mostraven un moment excepcional: una base de columnes metàl·liques inclinades que arrencaven des d’una dotzena de punts concrets i que funcionaven com a grans suports de transferència per a l’esquelet d’un gratacel de 423 metres d’alçada, destinat a ser un dels més alts de la ciutat. Aquell gest estructural, aparentment arriscat, revelava una clara voluntat d’alliberar la planta baixa i generar continuïtat amb Park Avenue i els carrers perimetrals, alhora que convertia l’arrencada en un element formal de gran força expressiva.

Aquella primera escena deixava entreveure la complexitat tècnica del projecte. La parcel·la és estreta, el subsòl està densament perforat per túnels ferroviaris de la Grand Central i les preexistències estructurals condicionaven de manera severa la fonamentació. D’aquí deriva la solució singular: columnes inclinades que transmeten els esforços en una dotzena de punts, a un sistema de pilots de gran diàmetre, travessant restes estructurals anteriors i permetent una transferència ordenada de càrregues verticals i horitzontals. El resultat inicial, vist el 2021, era el d’una estructura monumental i quasi escultòrica que treballava a compressió obliqua, convertint l’enginyeria en imatge.

Aquesta setmana, gairebé quatre anys després, he tornat a Nova York i he vist l’edifici ja inaugurat, encara pendent de finalitzar la façana nord. El contrast amb aquelles fotografies és absolut. On abans hi havia acer exposat i soldadures a cel obert, ara s’aixeca un volum esvelt i unitari, dividit en nou segments verticals que fragmenten l’escala i recobert per una façana de vidre altament eficient, capaç de reflectir el cel i alhora reduir càrregues tèrmiques. Malgrat la nova pell, l’estructura no ha desaparegut: les columnes inclinades són visibles a la base i han quedat incorporades com a part del llenguatge arquitectònic. Allò que en origen era una solució de transferència complexa, avui es percep també com a estratègia urbana, ja que permet transparència al vestíbul i una permeabilitat inèdita entre el pla corporatiu i la vida de Park Avenue.

L’element més rellevant des del punt de vista tècnic és la manera com aquest sistema de transferència ha permès obtenir plantes completament netes, amb una modulació ortogonal i regular pensada per a oficines flexibles. Els grans pòrtics metàl·lics ocults als primers nivells han absorbit la complexitat estructural i han alliberat les plantes de treball, mentre que l’ús d’acer reciclat i processos industrialitzats de muntatge han reduït les càrregues mortes i optimitzat el comportament global de l’edifici. Aquesta operació, de caràcter eminentment estructural, ha tingut conseqüències decisives en termes de sostenibilitat, funcionalitat i durabilitat, mostrant fins a quin punt el càlcul i el disseny estructural són capaços de transformar un condicionant en oportunitat.

Comparar el moment inicial del 2021 amb l’edifici acabat el 2025 és comprovar com la sinceritat estructural es pot convertir en expressió arquitectònica. Allò que semblava un conjunt provisional de suports incerts avui defineix el caràcter de l’edifici i li atorga identitat dins de l’skyline de Manhattan. El gest d’inclinar columnes i descarregar una base limitada ha deixat de ser un recurs tècnic aïllat per esdevenir part de l’arquitectura contemporània dels gratacels. No és exagerat pensar que amb el nou JPMorgan de Park Avenue s’obre un abans i un després en el disseny i el càlcul de torres d’oficines, perquè aquí estructura i arquitectura no són disciplines paral·leles, sinó una sola veu capaç d’explicar el moment històric en què s’ha construït.