BLOG

L'EDIFICI DAVID

11/03/2023
David Lladó i Porta

ARQUITECTURA BARCELONA

Ahir vaig anar al col.legi d’aparelladors a deixar una mostra aluminosa i he deixat el cotxe a l’aparcament d’aquest magnífic edifici David, al carrer Aribau, un dels pocs que hi a Barcelona amb l’estil Escola de Chicago. Fantàstic neoclàssic del 1931, amb les finestres apaïsades, capitells jònics, un frontó neoclàssic. M’encanta.

Es obra d’Ignasi Mas Morell, autor dels magatzems Damians al carrer Pelai, o l’ampliació de la plaça de toros Monumental, entre molts d’altres. Un arquitecte a mig camí entre el modernisme i el noucentisme.

Aquest edifici és particular doncs té una rampa helicoidal que et porta a totes les plantes. Actualment hi ha un aparcament, però també es pot pujar fins a la darrera planta d’oficines i aparcar davant. Realment únic.

Això és perquè quan es va construir va ser la seu de l’aparcament i taller de la flota de taxis David, empresa fundada 15 anys abans per Josep Maria Armangué, que fabricava els seus propis automòbils però en ús exclusiu de taxi.

Li va posar el nom de David, perquè en començar competia amb altres empreses més grans com la Hispano Suiza, també de Barcelona. Portava una estàtua del David de Michelangelo Buonarroti a la punta davantera.

Al 1924 l’Ajuntament va aprovar l’ús obligatori del taxímetre i va imposar tarifes que es podien identificar amb una ratlla pintada sota la finestra del passatgers i la part posterior de cada taxi: blanc per 40 cèntims per quilòmetre; vermell per 50 cèntims; grog per 60 cèntims; i blau per 80 cèntims per quilòmetre.

En aquella anys va acabar essent la companyia més important de taxis amb 1.000 unitats. Però amb la exposició del 1929, van començar a aparèixer com a bolets moltes companyies més, i també la guerra de preus entre elles. A més hi havia ja metro i tramvia (i els primers semàfors!!)

Després de l’expo moltes empreses van tancar i va haver una crisi agreujada pel crack del 29. David va haver de crear una filial low cost que es deia Goliath, en contrapunt del model David més luxós amb xofer uniformat.

Al 1930 l’Ajuntament va imposar una tarifa única de 60 cèntims per quilòmetre, la del color groc, que va suposar institucionalitzar el color característic dels taxis de Barcelona sobre un fons negre que era el color habitual dels cotxes de l’època. Per això son com son, pel groc de la tarifa.

Amb la guerra els taxis els van col·lectivitzar i l’empresa, si bé va continuar després, va acabar plegant. Van arribar a fer un cotxe elèctric però ja eren temps de motors de benzina.

Però l’edifici encara hi és. Cap als 60/70 va aparèixer el Drugstore David, molt relacionat amb la modernitat de “Tuset Street” i la Gauche Divine. Un petit espai de “llibertat”.

I tots els locals mítics com la cova del Drac, Flash Flash, ,...tota la modernor de l’època franquista.