Fa uns dies, la caiguda parcial d'una paret mitgera de tàpia de 60 cm de gruix a l'antiga biblioteca d'Esparreguera, Beat Domènec, ha posat de manifest la importància estructural dels arcs de descàrrega en edificacions històriques. Aquest col·lapse, causat per la inestabilitat del mur de tàpia, podria haver derivat en una afectació generalitzada de l’edifici si no hagués estat per l’efectivitat de la formació d’un arc de descàrrega a la planta superior. Aquesta formació van evitar la transmissió i derivació directa de les càrregues superiors als laterals del mur malmès, garantint l’estabilitat del conjunt estructural.
La tàpia i les seves limitacions estructurals
La tàpia, un material tradicional basat en terra compactada, ha estat utilitzada en nombroses construccions per la seva disponibilitat i eficiència tèrmica. No obstant això, presenta debilitats estructurals, especialment davant d’esforços de tracció o de compressió concentrada. Les parets de tàpia poden perdre integritat a causa de l'erosió, humitats o alteracions en el repartiment de càrregues, com ha estat el cas en aquesta paret mitgera.
A la Biblioteca Beat Domènec, la pèrdua de cohesió del mur per l’entrada directa d’aigua de pluja a través de la coberta, que va iniciar un procés d’esllavissada que podria haver conduït al col·lapse total del conjunt.
Els arcs de descàrrega: redistribució eficient de les càrregues
Els arcs de descàrrega, corbats redistribueixen les forces isostàtiques verticals cap a zones més encara resistents dels murs, i són essencials per forçar l’estabilitat d’estructures muràries. En aquest cas concret, la formació d’un arc de descàrrega a la planta superior va complir una funció decisiva:
- Desviar les càrregues superiors: L’arc van transferir el pes de la paret de 60 cm., dels forjats que suportava i la coberta cap als laterals estables de la paret.
- Evitar el col·lapse progressiu: L’esllavissada de la tàpia no va afectar les zones adjacents gràcies a la descongestió estructural que l’arca va proporcionar.
- Protegir la resta de l’edifici: La càrrega redistribuïda va permetre que la resta del mur mantingués la seva estabilitat i funcionalitat.
Aquesta formació, de comportament aparent senzill, va ser determinant per evitar danys més greus.
Rehabilitació i reforç estructural
Com a encarregat de la consolidació de la Biblioteca Beat Domènec i de l’edifici adjacent, Cal Boter, la intervenció prevista inclourà accions dirigides a reforçar l’estabilitat del conjunt:
- Reconstrucció de la paret mitgera: Es farà servir tàpia reforçada amb materials compatibles i solucions modernes que millorin la seva resistència mecànica. Es vincularà la reconstrucció de la paret a matxons d’obra existents i també als forjats que s’hi recorzaven.
- Control de patologies: S’actuarà sobre les humitats i fissures que podrien comprometre l’estabilitat de la resta de l’estructura i que han estat les causants de la humectació de la tàpia.
Lliçons apreses: la importància dels arcs en edificacions històriques
Aquest incident ens recorda que la formació d’arcs de descàrrega és essencial en edificis amb murs de càrrega lineals, especialment quan es treballa amb materials com la tàpia. La seva capacitat de redistribuir esforços no només protegeix els murs davant sobrecàrregues o defectes materials, sinó que també actua com a salvaguarda estructural en situacions d’emergència.
Per als arquitectes, aquest cas reforça la necessitat d’integrar el coneixement tradicional amb tècniques modernes, especialment en rehabilitacions. A més de respectar la història constructiva de l’edifici, cal garantir la seva estabilitat i funcionalitat per a les generacions futures.
A la Biblioteca Beat Domènec i Cal Boter, la intervenció que duem a terme reflecteix aquest equilibri entre tradició i innovació, assegurant que els edificis continuïn sent un testimoni del passat i una inspiració per al futur.
