Fa uns mesos la meva germana ens va convidar a visitar el nou vaixell de l’Open Arms Uno. La Marta és psicòloga i en les seves “estones lliures” fa de voluntària en el suport a les tripulacions quan surten en missions de rescat.
El vaixell és espectacular en comparació a l’anterior, podrà recollir fins a 300 persones amb una autonomia de 2 mesos i té fins i tot Ucis a dins. És una donació d’un milionari Italo-argentí, Francisco Piñeyro.
Contrasta però amb els vaixells luxosos que hi ha a Port Vell i amb els descomunals transatlàntics, més grans que edificis sencers. Com s’aguanta això Gabi?
Quan vàrem acabar, curiosament en aquell mateix moment entrava al port el Rainbow Warrior de Greenpeace, un altre vaixell mític. Tots dos retratats!!.
El vaixell de Greenpeace em va portar la mirada cap al rellotge del port de pescadors. Una construcció molt important que passa absolutament desapercebuda per als barcelonins, gairebé desconeguda, a no ser que tinguis un iot de tres pares...
Construït al 1772, amb l’ampliació del port, inicialment va ser un far però a principis del s.XX amb la construcció del far de Montjuïc, aquest es va transformar en 4 rellotges que miren cap als 4 punts cardinals: nord, sud, est i oest.
Però perquè és tant important aquest rellotge?.
A finals del s.XVIII les potències europees intenten fixar un sistema mètric estable per a mesurar davant la disbauxa de mesures de cada lloc. França, després de la revolució, pren la iniciativa i decideix fixar el “metre”, com la deu milionèsima part del meridià que va del pol nord fins l’Equador.
Però un meridià és molt difícil de mesurar perquè hi ha mars i oceans pel mig entre un punt a l’altra. De manera que decideixen mesurar una part del meridià terrestre que va de Dunkerque a Barcelona, passant, és clar, per París.
Així Pierre Méchain, comença a triangular aquesta zona terrestre francesa fins arribar al 1792 a Barcelona, on pren com a referència el nostre far/rellotge del port i altres fites com el castell de Monjuïc, etc. per tancar la mesura del meridià sobre la terra.
A finals de 1799 Napoleón presenta el nou patró “el metre” al món, si bé alguns països no l’adopten com Anglaterra o Estats Units (encara avui), perquè la mesura es va fer a França. Bona part del món si l’adopta excepte el món anglosaxó, que van amb polsades, per aquest motiu.
Així doncs el nostre far/rellotge va ser molt determinant en la definició del “metre”, però li esperava un altre paper important.
Quan Ildefonso Cerdà dissenya l’Eixample de Barcelona, a mitjans del s. XIX, planteja una quadrícula orientada est-oest. Cada illa té un xamfrà orientat completament a sud i un altre al nord, la resta de les cares sempre tenen llum solar.
Això va portar molta polèmica amb alguns arquitectes modernistes (Cerdà era enginyer...), doncs creien que la quadrícula havia d’orientar-se sud-nord, i no est-oest. Per aquest motiu Domènec i Muntaner dissenya l’Hospital de Sant Pau, completament orientat de manera oposada a la trama Cerdà.
Del Pla Cerdà hi destaquen dos avingudes importants: el Paral.lel i la Meridiana. I sabeu d’on neixen aquestes dues grans avingudes?. Doncs sí, del nostre far/rellotge!!!
La Meridiana en sentit nord, en honor del meridià que passa per París i que va servir per definir el metre i perpendicular a aquesta el paral.lel en sentit oest. També hi ha una altre gran avinguda, la de les Corts Catalanes, que forma un triangle equilàter amb les altres dues, i el nostre far/rellotge n’és doncs un vèrtex.
