Un exemple recent observat al meu barri posa de manifest un problema creixent en l'àmbit econòmic i laboral. Un establiment comercial recentment reformat, concretament una vermuteria, està tancada durant més de quatre mesos malgrat la significativa inversió realitzada pels seus propietaris. Les causes d'aquesta inactivitat poden ser múltiples, però segons els rumors recollits entre el veïnat, la dificultat per trobar personal seria el principal motiu. Aquest fenomen, lluny de ser un cas aïllat, es percep com una tendència cada vegada més habitual en el context socioeconòmic actual, fet que em porta a reflexionar sobre aquesta qüestió.
En l'àmbit europeu, la situació demogràfica actual es caracteritza per un índex de fecunditat persistentment baix, una tendència que s'ha mantingut durant dècades. Cap dels països del continent assoleix el llindar de 2,1 fills per dona, considerat necessari per garantir el reemplaçament generacional. Aquesta problemàtica, però, transcendeix les fronteres europees i es manifesta també en moltes altres societats desenvolupades i en economies emergents. Fins i tot en algunes regions menys desenvolupades, s'observa una caiguda progressiva de la natalitat.
Les causes del descens de la fecunditat són diverses i multifactorials. Entre els elements destacats, cal mencionar els canvis en els patrons socials i econòmics. L'increment de la participació femenina en el mercat laboral, l'endarreriment de l'edat de maternitat i les dificultats d'accés a habitatges assequibles són factors determinants. Així mateix, la inseguretat econòmica i l'augment dels costos associats a la criança de fills contribueixen significativament a aquesta tendència. Alhora, la major disponibilitat de mètodes anticonceptius i un canvi en les prioritats individuals han consolidat aquesta disminució de la natalitat.
L'impacte del descens de la fecunditat es fa evident a escala global. Sense l'increment constant de l'esperança de vida, que compensa parcialment la baixa natalitat, la població mundial ja hauria començat a disminuir fa anys. En alguns països, com la Xina, aquest fenomen ja és una realitat. La reducció de la població planteja desafiaments considerables, especialment per a economies basades en el creixement continuat i il·limitat. Una disminució del nombre de joves afecta negativament la força laboral i augmenta la pressió sobre els sistemes de pensions i sanitat, ja que una proporció creixent de la població correspondrà a persones grans.
L’economia global, tal com està estructurada actualment, depèn d’un creixement constant de la producció i el consum. La disminució de la població en la base de la piràmide demogràfica posa en risc aquest model, reduint tant la demanda interna com la capacitat productiva. En aquest context, els fluxos migratoris es perfilen com una eina clau per mantenir l’equilibri demogràfic i econòmic. La migració aporta noves generacions que poden cobrir les necessitats de mà d’obra i consum, especialment en els països desenvolupats. No obstant això, cal considerar que molts països que actualment subministren població migratòria, com el Marroc, Romania o diverses nacions sud-americanes, també estan experimentant un descens de la fecunditat i podrien necessitar retenir els seus habitants en el futur. Aquest fet posa de manifest la necessitat d'una visió global en la gestió dels moviments migratoris.
A més de promoure fluxos migratoris, cal implementar polítiques que fomentin la natalitat. Mesures com permisos de maternitat i paternitat més amplis, subsidis per a la criança i horaris laborals flexibles podrien contribuir a mitigar parcialment aquesta problemàtica. No obstant això, és important reconèixer que la baixa fecunditat és un fenomen global que probablement perdurarà. Per tant, és necessari replantejar el model econòmic mundial per adaptar-lo a una realitat demogràfica diferent. Un enfocament que prioritzi la sostenibilitat i la redistribució dels recursos podria ser més adequat per a un món amb una població estabilitzada o en decreixement.
En definitiva, el descens de la fecunditat suposa un repte de grans dimensions per a les societats contemporànies. Europa exemplifica aquesta problemàtica, que ja és compartida per altres regions del món. La combinació de polítiques proactives, gestió responsable dels fluxos migratoris i una reformulació del model econòmic serà essencial per afrontar els desafiaments que planteja aquesta nova realitat demogràfica. Pensar en el decreixement com una estratègia viable no és només una opció teòrica, sinó una necessitat pragmàtica per garantir el benestar col·lectiu en les properes dècades.
